divendres, 31 d’octubre del 2008

LA NOSTRA RUTA DIA PER DIA

Aquesta és la ruta que hem seguit dia a dia en el nostre viatge:

  • 01-Oct: Bombai
  • 02 i 03-Oct:Chennai
  • 04 i 05- Oct: Mamallapuram
  • 06-Oct:Pondicherry
  • 07-Oct: Chidambaram-Thanjavour
  • 08-Oct: Thanjavour
  • 09 i 10-Oct: Rameswaram i Madurai
  • 11-Oct:Kanyakumari
  • 12-Oct:Kanyakumari- Trivandrum- Kovalam
  • 13-Oct: Kovalam
  • 14 i 15-Oct:Varkala
  • 16-Oct: Varkala-Kollam ( Backwater)
  • 17-Oct:Kollam-Kumili
  • 18- Oct: Kumili, Parc natural Periyar
  • 19-Oct: Kumili- Fort Cochin
  • 20 i 21-Oct: Fort Cochin- Madgaon
  • 22-Oct: Madgaon-Panaji-Anjuna
  • 23-Oct:Old Goa-Varca-Colva
  • 24-Oct: Panaji-Pune
  • 25-Oct: Pune
  • 26-Oct: Pune- Bombai
  • 27 i 28- Oct: Somriures de Bombai i Bombai
  • 29- Oct: Tornem a Barcelona

DESFENT MOTXILLA

Hola de nou!
Aquesta vegada ja des de caseta, a Figueres, després d'haver gaudit d'un viatge espectacular que de ben segur ha fet de nosaltres unes persones diferents.
La tornada està essent dura, sento que encara necessito uns dies per pair totes les experiencies que han format part d'aquests 27 dies de camí, i em miro Figueres i a mi mateixa d'una manera diferent.
Ahir passejava pels carrers i em semblava extrany no veure-hi taxis ni rickshaws anant amunt i avall, esquivant-se els uns als altres, botzines sonant continuament, aquelles veus de la gent del carrer que ens preguntaven "How are you?" o "Where are you from" per iniciar una conversa o potser un "bussiness" amb tu... Tot em sembla extremadament net i ordenat i em sorprenc del silenci que he trobat.
Segur que encara treurem molts aprenentatges d'aquests dies i ha estat un plaer compartir totes i cada una de les hores amb en Leo, l'Arantxa i la Yolanda, uns magnifics companys de viatge.
Ara ens queda deixar anar la llagrimeta veient els videos i les fotos, recordar anècdotes que hem viscut i almenys per mi, explicar amb un somriure a la boca ben gran aquestes vacances.
Una abraçada a tots i totes i gràcies per formar part amb els vostres comentaris del meu viatge!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

CAMINANT ES FA CAMI


Hola de nou, i ja per ultima vegada des de Bombai. Com diu el titol del post, i versa el poema de Machado "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." Avui ens hem patejat de punta a punta la ciutat, amb un somriure d`orella a orella, gaudint de les darreres hores que ens regala aquest viatge.
A Bombai es festa, Diwali, i aquest mati els carrers estaven gairebe deserts.Hem esmorzat en un Barista cafe i motxilla a l`esquena i camara en ma, comencant per Indian Gate i acabant a Colaba, hem recorregut carrers i carrerons.Perque us en feu una idea, hem anat des de Colaba fins al Mahalaxmi Temple i hem tornat.
Aixi estem, que son les 7 de la tarda, amb els peus que truen fum , asseguts en un internet, i desitjant una dutxeta amb aigua freda per fernos passar la calor.
Tambe hem aprofitat per fer les darreres compres, i en se d`un que estara molt content gronxant-se enmig del jardi l`estiu que ve.
La nostra ruta d`avui ha passat per carrers amb edificis colonials, la Universitat, una sinagoga jueva pintada de blau turquesa,el rentador de Mumbai amb milers de safreigs ,quatre hores de cua per entrar al Mahalaxmi Temple, que per suposat no hem fet, la casa museu de Mahatma Ghandi, un barri amb casetes de fusta i Victoria Station.
Ara nomes queda veure les fotos a la tornada. Aquesta vegada nomes son 7 rodets, i les 2000 fotos que portem amb la camara digital, a mes d`alguns videos que ha gravat en Leo.
Prepareu un sofa i moltes ganes!
Una abracada a tots i fins dema!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

BOMBAI, UNA CAIXA DE SORPRESES


Bones a tots i a totes!!

Des de la ciutat de les ciutats( te oficialment una poblacio de 14 milions de persones i la xifra s`exten fins als 40 milions extraoficialment), us escric el que potser sera un dels darrers missatges d`enca que va comencar la nostra aventurilla viatgera per aquest pais.

Quan vam fer la nostra entrada a Bombai, despres de veure passar per entre els barrots de la finestra del tren, durant gairebe una hora i mitja, barris amb edificis insalobres, barraques fetes d`uralita i tota mena de plastics, cartrons, o qualsevol cosa que pugui fer una mica de recer, no ens podiem imaginar la mena de ciutat que ens esperava. Ens hem trobat dins d`una ciutat tant cosmopolita com pugui ser una de les nostres capitals europees (salvant l`excepcio de la salubritat en algunes zones). La gent et parla sense cridar, els claxons dels cotxes ja no ens fan tant de banda sonora i els carrers tenen la llogica de les ciutats angleses, tot i que els carrils per circular se`ls passen pel forro .

Els edificis colonials recorden els vestigis d`epoques pasades i donen a Bombai un aire de melancolica decadencia.

No estem coneixent el Bombai turistic, tot i que no podem deixar de ser guiris. Ahir ens vam perdre per carrers i carrerons de Malabar Hill fins a trobar un ghat ( estany) amagat enmig de temples i edificis.Aquest barri esta en un dels extrems de la peninsula que conforma Bombai i es una de les zones mes cotitzades de la ciutat. No obstant aixo, conviuen en ell, els gratacels mes moderns, amb les zones de slums ( barris de barraques) que s`extenen fins a arribar a la platja de Chowpatti. La passejada ens va ocupar unes 4 hores, ens va regalar milions de fotografies, i ens va fer prendre consciencia, de que, a no ser per l`enorme presencia d`indis que estaven al voltant de platja,i de la gent que havia fet d`aquella sorra casa seva, podiem estar contemplant perfectament la posta de sol des del pont de Brooklin a Manhattan, veient l`skyline de New York.

Al vespre, vam fer el sopar de comiat amb la Yolanda i l`Arantxa, que a hores d`ara deuen estar a punt d`embarcarse a Helsinki en el vol que les dura cap a Barcelona.Va ser una situacio extranya, despres de compartir tot el viatge amb elles, menys aquest darrer cap de setmana, es feia extrany que tornessin abans cap a Catalunya.

Nosaltres avui hem continuat el periple per la city i hem pogut coneixer la tasca que fa la ONG Somriures de Bombai. Hem visitat una leproseria, doncs era el projecte que estava obert. Hem enganxat les fetes de Diwali ( una mena de Nadal nostre), i les escoles romanen tancades duramt 3 setmanes, aixi que ens hem quedat amb les ganes de saber mes sobre els seus projectes educatius amb infants. Potser aquesta sigui una bona excusa per tornar, je, je, je....Fan una tasca realment admirable. Si teniu ganes de saber sobre ells en un dels primers apartats del meu blog hi ha el link a la seva web.


Que us puc explicar mes?

El barri on tenim l`hotel (Colaba) esta ple d`hotelets mes o menys decents, paradetes pel carrer i molta molta vida noctura ( India never sleeps!!!)... Despres de la visita a la ONG ens hem dedicat la tarda a tornar des de Worli fins a Colaba en bus interurba. Un dels seus, ja us podeu imaginar ... dues hores per anar d`una punta a l`altra.

I ja esta... arribem a la fi del viatge. Dema farem les darreres passejades per aquest pais i retornarem a casa, amb la motxilla plena d`experiencies, de mirades, d`olors, de sensacions i de somriures de la gent que ens ha acompanyat durant aquest mes per les ciutats que hem anat visitant.

Namaste i ens veiem per Figueres!

Ps: BENVINGUT ROGER! Ja tenim un membre mes a la familia!!!

Ps: Arribem dimecres 29 d`octubre a les 20:20 a Barcelona. El nostre numero de vol es AY 907.

Petonets per tots!!!

dissabte, 25 d’octubre del 2008

PUNE

Hola a tots i a totes!
Tornem a ser en una de les grans ciutats de la India, amb força industria i amb un dels ashrams mes importants per als mistics d'occident, Osho.Nosaltres pero no tenim massa temps per meditacions, aixi que les deixarem per un altre viatge.Estem com a casa, doncs ens hem instal·lat a casa de l'Angels, una catalana amiga d'en Leo.
L'arribada a Pune ha sigut una altra aventura dins del tren, aquesta vegada pero no per les condicions del viatge, sino perque despres d'una hora d'espera a l'estacio,se'ns va escapar el tren davant dels nostres nassos.Resulta que l'havien anunciat a l'andana 2 de l'estació, a les 15:30. Nosaltres puntuals, amb les motxilles, a l'andana 2 i a les 15:30, pujem al tren . Busquem el nostre vagó, i les nostres butaques. Fins aqui tot perfecte.
De cop i volta, badoquejant per la finestra, veiem que un altre tren empren la marxa, des de la via 3, i a mesura que van avançant els vagons, anem veient cartells que passen per davant nostre que posen " Goa Express". Se'ns ha quedat una cara...resulta que estavem dalt d'un tren que, per sort, també anava a Mumbai, i que havia entrat en retard a l'estació.
Ni avisos per megafon, ni res de res.
Sort que ens hem trobat un senyor que estava al nostre compartiment i un revisor superamable que ens ha fet un canvi de bitllet.
Hem arrivat a Panvel , afores de Bombai, a les 4 de la matinada i d'alla amb taxi fins a casa de l'Angels i en Genis, on hem arribat a les 5:30.
Ara ens hem llevat i despres d'un esmorzar amb conversa inclosa, ens disposem a disfrutar de la ciutat.
Dema al mati ja comencem la nostra tornada, primer fent parada a Bombai, i dedicant el dilluns a Somriures de Bombai, on passarem tot el dia, i dimarts fent el darrer dia de turisme.
Això ja s'acaba, que rapid ha passat tot!!!
Un petonas i potser us escric de nou dimarts.

dijous, 23 d’octubre del 2008

PALMERETES I SORRA BLANCA

Envejeta, eh?

Ja som a Goa, la regio de les platjes idiliques i del misticisme neohippie d'aquest pais. Tot i que a la guia ens el venia com una lloc de festa continua, nosaltres, seguint la tonica del nostre viatge ens hem dedicat a fer el guiri per les platges menys concorregudes. La de la foto es la plaja de Colva, cap al Sud.
Ahir quan vam arribar ens vam instalar a Panaji, la capital de Goa, una ciutat que et tranporta mes a l'epoca de la seva colonitzacio portuguesa, que a l'ambient indi d'altres capitals que hem visitat.
No obstant aixo tambe ens hem viscut situacions que et feien tocar de peus a terra i ser conscient de que continuem estant a India. Una d`elles la del mercat d`Anjuna, on vam estar ahir a la tarda, i on la gent se't penjava del brac amb insistencia per tal d'arrossegar-te fins a les seves botigues, i eren capacos de pronunciar petites frases en espanyol per tal que els compressis.O la del bus de la tornada, on erem una massa de gent encabida entre quatre llaunes, on no parava de pujar gent i l`espai vital no exisitia.Buff, va ser molt i molt angoixant. Ara si que us puc dir que el mite de milions de persones dins d'un autobus existeix.
A part d`aixo avui hem visitat Old Goa, i hem anat a veure la catedral on hi ha enterrat St Francesc Xavier, que va fer molta feina per aquestes terres, al qual la gent hi te una gran devocio.
La resta, platgeta, encara que sense sol, i menjar peixet fresc per reposar energies per aquests darrers dies de vacances.
Aquest cap de setmana el farem una part viatjant en tren i l`altra, a casa de l'Angels a Pune. La Yolanda i l'Arantxa marxen dema al mati direccio Bombay i ens trobarem amb elles de nou, diumenge al vespre per sopar, ja que dilluns al mati tornen cap a casa.
A nosaltres encara ens quedaran dos dies mes per Bombay, on estarem amb la gent de Somriures de Bombay.
Bon cap de setmana i fins dilluns!






dilluns, 20 d’octubre del 2008

DIES DE TREN

Ep, que tal?
Al final encara estem per Cochin i he pogut tornar a escriure. Avui hem tingut un mati d`estacio de tren que ens ha sortit d`allo mes rodo.
Ja tenim les reserves fetes per tots els kilometres que ens queden per recorrer a India durant aquests darrers 9 dies de viatge.
Us explico, dema a les 22:45 agafarem un tren, en primera classe, que ens dura fins a Madgaon ( Goa), on arribarem l`endema a les 12:30 del migdia,a punt per anar a un dels seus mercats.
Divendres, separem els camins amb la Yolanda i l`Arantxa. Elles marxen ben d`hora al mati direccio Mumbay, on passaran el cap de setmana i nosaltres ens n`anem despres de dinar cap a Pune, per passar el cap de setmana.
Aixi que el proper post us podre explicar mes aventures dalt del tren.
Un petonas ben gran i us escric des de Goa.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

FORT COCHIN

Hola de nou!

Son les vuit del vespre i hem dinat-sopat, despres de passar-nos 7 horetes dins l`autobus abans de fer parada a Fort Cochin. Una ciutat formada per illetes i una peninsula.

De moment no hem vist mes que un port pesquer insalubre i un restaurant d`allo mes inn en el que hem sopat. Plantem el campament base aqui fins dimarts al mati que sortirem depresseta per gaudir del sol de Goa ( portem una setmaneta amb pluja intermitent, i ja en tenim prou).

Doncs res familia i amics varis que llegiu les nostres aventures, espero poder-vos explicar en els propers dies que estem repatxingats damunt els pareos, envoltats de palemeretes i amb un delicios combinat a la ma.

Un petonas i fins ara!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

BACKWATERS

Eps! Amb tants dies que fa que no us escric, se m`ha passat explicar-vos que ens hem regalat un dia i una nit amb un vaixell com el de la foto navegant per un riu.
Ha estat una experiencia molt interessant. Hem pogut contemplar ocells, veure poblats enmig dels manglars on els unics sons que s`escolten son els dels ocells que hi viuen, i hem fet una excursioneta amb canoa, acotxant-nos per passar per sota els ponts.Ja veureu les fotos, segur que son molt i molt xules.

Ara si, fins dilluns o dimarts.

Muaks!!!

PERIYAR, FEM NATURA!

Hola de nou!
Hem deixat la tranquilitat de les platges i les postes de sol per una mica de natura. Estem dins la Reserva Natural de Periyar.

Per arribar fins aqui, que es mes o menys, on algu va perdre l`espardenya i encara la busca, hem hagut d`agafar un taxi, un tren i fer 5 horetes d`autobus.

Imagineu-vos les carreteres tipus collada de Tosses, amb bus, i durant 5 hores. D`allo mes divertit! Per sort, ja hem anat entrenant-nos a Tamil Nadu. El millor pero han estat les vistes.

Ara comencem a entra en una zona de plantacions de te, els arbres milions de tonalitats de verd, i la imatge sobre les muntanyes es com un mosaic.

Tambe estem entenent perque tot es tan verd, la pluja ens acompanya amb anades i vingudes durant tot el dia. Em fi, no es pot tenir sol cada dia!!!

Aquests dos dies que fa que som al parc, hem anat a visitar un jardi d`especies, una fabrica de te, i unes catarates, des d`on podiem observar tot Tamil Nadu.

Ah, i una altra coseta. Hem canviat els hotelets per les cabanes. Estem dormint en cabanes de fulla de palmera trenada i fusta.
Dema marxem cap a Cochin, i i estarem fins dilluns. Tambe amb bus, i tambe per carretera de muntanya. Ja us anirem explicant els nostres periples.
Fins a noves noticies, tanquem per avui la paradeta que estem una mica cansats, hem d`anar a fer maleta i dema ens espera un interessant viatge en autobus.
Un petonas per tots!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

VARKALA, UN PARADIS!!!

Quin paradis, oi?

Ahir vam desembarcar en aquesta bonica i paradisiaca platja i portem tot el dia de relax. Caminant platja amunt i avall, fent cafetons a les terrasses i esperant veure espectaculars postes de sol.

Val a dir que ahir al vespre tambe va ploure pero almenys ens hem pogut posar el bikini i hem fet alguna nedadeta.

Esperem tornar a casa amb una miqueta de color.

Els nostres plans per als propers dies son continuar avancant vers el Nord. Des de Kollam, on anirem dema, agafarem una barca que ens portara fins a Cochin. La travessa 24 hores enmigs de manglars. Tindrem temps per meditar, escriure i hem decidit fer un concurs per veure qui mata mes mosquits... ja us n`explicarem el resultat.

Com veieu portem uns dies mes tranquils que els anteriors, pero ja comencem a mirar el calendari. Ens queden 15 dies de viatge i moltes coses per veure abans d`arribar de nou a Bombai.

Un petonas per tots i us explico mes cosetes despres de perdre`ns per els manglars de Kerala.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

AYURVEDA

L’Ayurveda és una ciència completa basada en l’equilibri dels tres Doshas (Vata, Pitta i Kapha) o les tres bio-energies del cos. Ayurveda és la ciència de la vida i creu en dos principis científics: “allò similar augmenta allò similar” i “l’oposat disminueix l’oposat” i utilitza ambdós per a tractar les malalties en funció de la necessitat d’augmentar o disminuir els Doshas causants de la malaltia.
L’Ayurveda és un sistema holístic de medicina de la Índia que utilitza un model constitucional basat en la constitució física i mental de cada persona. Els seus objectius són promoure una guia per la dieta i l’estil de vida a fi que les persones sanes es mantinguin sanes i les persones amb problemes de salut puguin millorar.
En què es basa?L’Ayurveda és el primer sistema holístic que estudia el cos, la ment i les emocions de les persones per a diagnosticar les malalties, tractant els factors de les causes i no només els símptomes d’aquestes, utilitzant medicines ayurvèdiques totalment naturals.La clau per comprendre la medicina Ayurvèdica és entendre que cadascú de nosaltres neix amb una constitució única i determinada pels tres Doshas o energies vitals del cos: gas (vata), àcid (Pitta), mucus (Kapha); i com es relaciona la constitució de cada un amb aquests Doshas que fan possible les funcions del cos: Vata=moviment, Pitta = metabolisme, Kapha = massa corporal.Uns Doshas equilibrats és la millor defensa contra qualsevol malaltia.Si el teu cos funciona bé les malalties no podran arrelar, però quan el teu cos es desequilibra pot caure malalt.Per a mantenir l’equilibri dels Doshas i prevenir les malalties la medicina ayurvèdica recomana una dieta equilibrada, exercici moderat, treball sense estrès i una felicitat sense límits.
Ja veieu les recomanacions que fa. A SER FELICOS!!!

AMB KERALA ARRIVA L`AYURVEDA

Ei, que tal? Com va per Catalunya?
Nosaltres estem d`allo mes be. Hem canviat d`estat, ara som a Kerala, i ja comencem a fer la nostra ruta de platges i massatges ayurvedics. De fet, fa una horeta acabo de sortir de fer-me`n un i estic superrelaxada. Quina envejeta, eh!!!



Doncs us explico, estem a Kovalam. Vam sortir ahir de Trivandrum amb bus fins aqui i aquest poblet ens va rebre amb una tempesta tropical. Aixi que ens vam haver d`aixoplugar sota un petit tendal d`una botiga de souvenirs.
Va estar poblent una bona estona, i quan va parar, ens vam posar a caminar per la platgeta fins a trobar un hotelet a primera linia de mar. Aqui ja hem deixat de ser un atractiu turistic i hi ha molts mes occidentals que viatgen.
Les platgetes que tenim davant estan plenes de palmeres i tot hi que hi ha forces onades, avui ens hem banyat al Mar d`Arabia. Es el primer bany a la platja que faig a India.
Avui ens hem quedat de relax per aqui, hem aprofitat per fer alguna compra i ens hem fet un massatge. Dema tornarem a Trivandrum i continuarem la nostra ruta cap al Nord, al seguent lloc de platja Varkala.
Un petonas i fins aviat.




dissabte, 11 d’octubre del 2008

DE TIRUCHIPALLI I RAMESWARAM FINS A KANYAKUMARI


Hola de nou!

Aquesta vegada us escric desde Kanyakumari, el cap que posa fi a India. La nostra aventura viatgera continua i va afegint experiencies d`allo mes gratificants, encara que de vegades, ens regala moments d`estres i intenses emocions.

El cami que ens ha dut a aquest indret l`hem fet una part amb tren i una altra part en taxi ( si, si, hem fet 5 hores de trajecte amb cotxe com uns senyors, impensable a Catalunya).

La nit al tren crec que no la oblidarem mai. Com que no hi havia reserves per anar amb primera classe, vam decidir que aniriem a segona, que viatjariem amb els vagons de la gent normal. Buff!

Ens vam trobar a les 11 de la nit dins d`un vago atapeit de gent que seia tant als seients com a terra, nens que dormien estirats damunt de draps al terra dels vagons, i els portaequipatges ocupats per persones que hi dormien. I nosaltres alla, sense poder anar ni endavant, ni endarrera, amb gent que intentava fernos lloc perque poguessim deixar les maletes, i d`altres que possaven bosses als llocs lliures per tal que no els poguessim usar. Dins de tot aquest desgavell de gent, 4 occidentals, carregats amb les motxilles que estavem disposats a compartir aquelles sis hores de trajecte amb ells.

Tot i aquest garbuix de sensacions, ha estat una de les meves millors nits a India. Vam comencar asseguts als passadissos del vago, total com diu la dita:Si no els pots vencer, uneix-te a ells. I aixi ho vam fer, quan vam estar cansats ens vam anar estirant a terra i ens vam posar a dormir... poc a poc, a mesura que va anar baixant la gent ens anaven despertant per oferirnos els seus seients i vam acabar el viatge tots amb lloc.

D`aquest viatge em quedo amb les mirades i els somriures de la gent, que de ben segur devien pensar, que fan aquests quatre xinmplets viatjant amb les classes mes baixes si es poden pagar un bitllet de primera?

Van ser hores en les que vam dormir poc i malament, en la que una familia que teniem al costat amb dos nens , ens vam oferir una de les seves filles que no devia tenir mes de tres anys, perque ens l`enduguessim amb nosaltres a Europa, i per molt que us ho expliqui no podre arribar a transmetre tot el que vam sentir.

Rameswaram va esdevenir un petit llogarret per reposar i carregar piles de nou, amb un port pesquer que ens va regalar milions d`imatges de foto , un temple interessantissim i una platja des d`on poder observar Sri Lanka, amb una magnifica posta de sol.

Com us deia abans, el viatge de Rameswaram a Kanyakumari tambe l`hem fet en tren, tambe en segona classe i aquesta vegada ha estat un viatge de dia, tranquil com qualsevol altre. Quan vam arribar a Tiruchipalli vam decidir agafar un taxi per fer els 240 Km que ens separaven de la nostra destinacio. El viatge molt tranquil, el conductor amable i ens ha costat miseria i companyia.

Despres d`aquests dos dies d`intenses emocions, ens mereixiem un repos, i estem allotjats en un hotel de luxe per la India ( on la nit que hem pagat mes fins ara per dormir han estat 6 euros, fins i tot hi ha hagut dies que hem dormit per la meitat) amb vistes al mar, un petit balconet amb dues cadires i estem davant de la platja, pel modic preu de 20 euros per habitacio doble). Una almadrava park a la India.

Des d`aquest bucolic paisatge em despedeixo de vosaltres. Dema deixem la regio de Tamil Nadu i marxem cap a Kerala. Primera parada Kovalam.

Fins aviat!




dimecres, 8 d’octubre del 2008

QUI VOL UN PORT AVENTURA QUAN PODEM ANAR EN BUS PER TAMIL NADU?

Ep bones de nou!
Ja pensava que fins d`aqui a un parell de dies no us podria escriure, pero hem trobat un cyber i aqui em teniu de nou, explicant-vos mes aventures. Nomes fa 6 dies que viatgem pel sud i Deu n`hi do amb les cosetes que ens anem visquent.

Ahir vam comencar el nostre decens mes rapid que ens portara fins a l`extrem su del continent asiatic, Kannyakumari. Pero la ruta es complicada, aixo vol dir moltes hores de bus i com avui , per exemple, passar la nit al tren.Ahir vam visitar Chidambaram, la ciutat que te el major temple d`arquitectura dravinica del pais, i hem fet nit a Thanjavour, d`on es la foto que us adjunto. aquest temple es patrimoni de la Humanitat segons la Unesco. L`hem anat a visitar aquest mati a les 7, per evitar que fes massa calor.

Com son els viatges amb bus per la India? Doncs, la veritat, es com estar pujat al Dragon Khan constantment. Com podeu imaginar, les carreteres no estan en massa bones condicions, sense asfaltar, sense carrils per les dues direccions, plenes de sots,.. en fi, un festival!!Entre les maletes, nosaltres i algun que altra interventor de bus poc simpatic, ens hem viscut alguna situació curiosa, com per exemple, que vam haver de pagar un bitllet de mes perque les maletes no cabien sota dels seients.No us ho perdeu, ahir vam abar 6 hores en bus per anar desde Chidambaram fins a Thanjavour i ens el bitllet ens va costar 36 rupies , que amb l`equivalent a euros son 50 centims.

Tenim el cul ben quadrat, pero ho portem amb alegria. Es divertit contemplar com la gent t`observa encuriosida dins de l`autobus on els unics occidentals som nosaltres. Be, de fet, d`enca que hem arribat a India, podriem dir que hem vist 4 guiris contats, i aixo ho fa encara mes divertit. No es cansen de donar-nos la benvinguda al seu pais, ens demanen d`on som i que hi fem perduts per aqui... de fet... crec que estem coneixent la India mes autentica.

Els paisatges amb els que ens trobem son cada vegada mes tropicals, amb palmeretes i plens de camps d`arros, cabanes fetes de toba i fang, amb sostres de fulla de palmera trenada i molta aigua ( cosa que tambe implica mes mosquits...).

Ara som a Tiruchippalli, on esperem a que surti el tren aquesta nit, per anar cap a Rameswaram. Aquesta sera una altra aventura..una nit al tren, i us l`explicare ja des de Kerala.

Fins aviat!

Ps: Per tenir una altra visio del viatge us convido a que visiteu el blog d`en Leo http://mahabharata-ramayana.blogspot.com/

dilluns, 6 d’octubre del 2008

PONDICHERRY

Hem arribat a la mistica India. Aquest llogarret costaner, que va ser una antiga colonia francesa fins 1962, s`hi respira molta serenor. Els carrers ja no son tan caotics com a la ciutat, la gent va mes tranquila per la vida, i se la veu amb pau. Hem fet el viatge des de Mamallapuram amb bus, un bus public, on erem els unics occidentals.
Estem allotjats en un ashram, de la comunitat de Sri Aurobindo, un yogui bastant conegut aqui i que hi ha molta gent que el venera.
Estem comencant a respirar la pau i la espiritualitat d`aquest pais, on sempre ens acompanya la olor de les flors de jessami que duen les dones decorant les seves trenes i de l`encens de sandal que crema davant de les difrents divinitats que no falten a cap casa ni carrer.
Dema ens llevarem d`hora per anar a meditar i despres continuarem ruta cap a Chidambaram i Rameswar, una petita illa en el Golf de Mannar.
Us explico mes cosetes d`aqui un parell de dies.Tots estem molt be i gaudim del viatge.
Petonets

Ps: us adjunto una foto de Mamallapuram, el lloc on hem estat els darrers dos dies.



Vistes del Shore Temple ( Temple de la vora del mar).

dissabte, 4 d’octubre del 2008

D`UNA BANDA SONORA DE BOTZINES A LA REMOR DE LES ONES



NAMASTE!
Hola a tots i a totes!
Ja debieu tenir ganes de saber de nosaltres, oi?Doncs amb aquests 3 dies que fa que vam sortir de viatge, ja ens han passat unes quantes coses.
Ens vam passar gairebe 50 hores viatjant, canviant d`avions i d`aeroports,Barcelona, Helsinki ( amb retard de vol inclos), Bombai i finalment a les onze de la nit del dia 2 d`octubre arribavem a Chennai (Madras). L`hotel de 3 estrelles era un miratge i qualsevol semblanca amb la realitat de les fotos d`internet pura cioncidencia. En fi, estavem tant cansats que ens era igual.Vam sortir a comprar alguna cosa per sopar i rapid a dormir. La nostra entrada a India havia estat apoteosica.
Ahir al mati vam decidir fer canvi d`hotel i quedar-nos a visitar Chennai ( la quarta ciutat + important despres de Calcuta, Bombai i Bangalore), on les botzines i la bogeria india ens va arribar a estressar notablement. India continua fent una olor especial, i la seva banda sonora es el soroll de les botzines dels camions, rickshaws,cotxes, que s`obren pas pels carrers atapeits de trafic on els carrils no existeixen i els semafors fan una funcio merament decorativa.Hem visitat les quatre coses turistiques de la ciutat i hem anat al cinema, a veure una peli de nom impronunciable, on creavem mes expectacio nosaltres, per ser els 4 guiris unics de la sala, que els propis protagonistes del film.Ens ha costat una mica acostumar-nos a l`estres de la ciutat, a tenir 10 conductors de rickshaws intentant-nos vendre la moto per portar-nos als llocs, i aquest fet de vegades, fa que et crispis una mica, i treguis el pitjor de tu mateix.Ara despres tambe ens fet els nostres farts de riure....
Aquesta nit passada hem dormit en un alberg de l`Exercit de Salvacio Indi, un lloc tranquil, senzill i net amb gent amable i somrient. Una cosa molt curiosa que ens ha passat es que no ens hem creuat amb cap turista occidental a Chennai, i els indis, ens demanavem insistentment de fer-se fotos amb nosaltres. Aixi que ja ho veieu, nosaltres fent turisme i resulta que els atractius turistics som nosaltres.
Ara us escric des de Mamallapuram o Mahalapuram, un llogarret tranquil de pescadors, on els carrers son sense esfaltar i la gent ens mira amb cara de curiositat. Hi hem arribat amb un autobus local despres d`estar dos hores contemplant paisatges .
Aquest es un lloc tipic d`escultors i s`hi troben escampats pel llarg del poble uns quants temples excavats a la roca. Aquest migdia despres d`instalarnos hem anat a dinar en un restaurant i ens hem menjat un senyor peix, ben fresc... com s`agraeix no menjar picant!!!!...
Tot caminant pel mercat ens hem apropat a la platja. Us imagineu estar caminant per un mercat i trepitjar sorra de platja? Alla han comencat de nou les peticions fotografiques. Indis que ens demanaven a la Yolanda, l`Arantxa i a mi si ens podiem posar amb ells per fer-nos una foto...tenim alguna foto que segur que no tindra desperdici ( ja les veureu). Totes tres emboltades d`indis de color fosc com el carbo... en fi... molt divertit.Hem observat families senceres banyantse i jugant amb les onades, tots vestits i a dins a l`aigua. Nosaltres ens hem remullat els peus i dema ja anirem preparades per fer un banyet.
Avui ens quedem a dormir aqui, en un hotelet molt mono ( Siva Guest House) on el jefe parla italia i ens ha ates superamablement.Dema llogarem unes bicis i farem la ruta pels temples que ens queden.
Un petonas ben gran per tots i us explico mes cosetes d`aqui a un parell de dies, potser des de Pondicherry, la nostra propera destinacio

Salut i fins aviat

dimarts, 30 de setembre del 2008

4...3...2...1....

Aquest és el darrer article que escric desde Figueres.

Demà posem el marcador a zero i espero escriure-us el proper missatge des d'algun punt de Madras.

El nostre avió surt demà al matí a les 9:40 h i farem escala a Helsinki, on arribarem a les 15h aproximadament. D'allà , unes hores més tard, a les 20:00h, marxarem destí a Bombay, on esperem arribar el dijous 2 d'octubre , tant bon punt surti el sol.

Algunes dades pràctiques, estem a +5:30 de diferència d'India. Per tant, quan a Figueres siguin les 12 del migdia, nosaltres estarem a les 17:30 de la tarda.

I com diuen en els capítols dels dibuixos animats:

AIXÒ ÉS TOT AMICS! US ESCRIC DE NOU DES D'INDIA.

Petonets!!!!

divendres, 26 de setembre del 2008

UN REGALET DE DIVENDRES



Avui em venia de gust pintar mandales. Aquest no l'he fet pas jo, és del meravellós món de l'internet. I ara que me n'adono el conformen serps de diferents colors ( ...uff... amb la por que els hi tinc), el cas és que l'he trobat bonic. Potser és una senyal.
Doncs res, pels que no sabeu què son els mandales, us deixo una mica d'informació.

Un mandala és un cercle, i segons religions com el budisme es tracta d’una representació simbòlica del univers en cercles concèntrics i el seu objectiu es fomentar la meditació.
A la cultura occidental també trobem mandales, com per exemple en els rosetons de les catedrals gòtiques i, la natura ens dona exemples constants de mandales, com per exemple les rodanxes d’un kiwi o els gira-sols.
Ara bé, el valor terapèutic o de sanació serà donat en un principi pels budistes i, a occident seria Carl Jüng qui utilitzaria el mandala com un element d’autoconeixement i, per tant una porta oberta per la sanació dels seus pacients.

En l’actualitat els mandales són molt utilitzats com a :

·Estímul per l’aprenentatge.
·Com a medi d’expressió.
·Com a tècnica de relaxació.
·Com instrument per superar situacions emocionals diverses (pors, ansietats...)

Una mica d'incens, musiqueta tranquil·la i a relaxar-se...

Bon cap de setmana!!

S'INICIA EL COMPTE ENRERA ....5....

Encara som a Catalunya i ja ens arriben les histories més surrealistes d'India. Ara sembla ser que ens han tornat les peles dels vols que hem comprat de Bombay a Madrás, i nosaltres tenim els bitllet electrònic confirmant la reserva que ens va enviar la companyia de vol ( per cert, es de Kingfisher, la marca de cervesa més popular d'India). En fi, ja ens ho trobarem quan arribem a lloc. Potser l'India ens rep amb un regal i volem de gratis... o potser ens trobem que no tenim vol... coses de la vida!!!
De moment ja se'ns presenta el primer repte del viatge... Tindrem vol o no el tindrem?
Es desvelarà el misteri en properes edicions...

diumenge, 21 de setembre del 2008

NOMÉS FALTEN 9 DIES!!!!

Diuen que qui dies passa anys empeny. Jo ja fa dies que empenyo les hores per tal d'arribar al dimecres vinent, dia que començarà la meva segona aventura a India.
De tota manera, el temps té el seu ritme, i tot el que desitges es fa esperar...així que continuarem esperant a que arribi el dia D i la hora H.
Aquest cap de setmana ha estat interessant doncs em vaig posar en contacte amb la ONG que dirigueix el Jaume Sanllorente, un barceloní que va canviar la seva vida després d'un viatge "casual" a India. Els darrers dies del viatge els volem dedicar a visitar els seus projectes i a conèixer la tasca que fan amb els infants més desfavorits de la ciutat de Bombay.
Hem rebut resposta i ens conviden a visitar-los un parell de dies, per poder compartir amb ells el seu quotidià i conèixer els projectes que desenvolupen. Em fa molta il·lusió!!!( deu ser també per deformació professional, je, je)
Us convido a visitar la seva pàgina i el seu blog, a més de llegir el llibre, que és un dels recomanats en un altre article dels que he penjat.
Us adjunto el link: http://www.sonrisasdebombay.org/

Acabo l'article amb un fragment d'aquest llibre, que té relació amb el temps:

"El temps és massa lent per a aquells que esperen,
massa ràpid per aquells que tenen por,
massa llarg per aquells que pateixen
i massa curt per a aquells que en gaudeixen.
Pero per aquells que estimen, el temps és l'eternitat"

Bona nit!

dimecres, 17 de setembre del 2008

COSES IMPORTANTS

Quan falten dues setmanetes per emprendre el vol cap a la descoberta d'un nou país, comencem a pensar en les coses importants que no poden faltar dins la motxilla.
Una d'elles és la farmaciola.
I què hi haurà a la meva farmaciola? Doncs, el següent:
  • Relec i afterbite
  • Ibuprofè
  • Tirites, esperadrap i gasses estèrilitzades.
  • Fungusol ( mai se sap on posarem els peus...)
  • Betadine
  • Biodramina ( farem moltes hores de bus....)
  • Trombocid
  • Fortasec i sueroral ( tots sabem perquè...je, je,...)
  • Un termòmetre
  • Antibiòtic
  • Xeringues

I també m'enduc homeopatia, a l'anterior viatge em va anar molt i molt bé:

  • Arnica ( per traumatismes, cops i contusions o dolors musculars)
  • Belladona ( per possibles amigdalitis i febre amb congestió)
  • Bryonia ( per l'estat gripal)
  • Chamomilla ( per les indigestions o diarrees amb mal de panxa)
  • Cocculine (pel mareig)
  • Ledum ( per les picades d'insectes)
  • Nux Vomica ( no cal explicar-la)
  • Phosphorus ( per diarrees i/o vòmits que provoquen aixafament i molta set)

I amb tot això, esperem no haver de fer servir res, i poder-ho deixar a la tornada, en algun projecte o hospital indi.

Salut!!;-)

dijous, 11 de setembre del 2008

ALGUNS LLIBRES QUE PARLEN D'INDIA

Estic llegint un llibre molt interessant. De fet, és una novel·la que succeeix en part a India, es diu "Rastres de Sàndal" i les seves autores són l'Asha Miró i l'Anna Soler Pont.
La història se situa a l'any 1974, i com a sinopsi del llibre hi ha escrit a la contraportada: " La Muna és una nena òrfena d'onze anys que treballa a Bombai i no pot oblidar la seva germana petita, de qui la van separar. La Sita té sis anys i, sense altres records que els dels orfenats de Nasik i Bombai, on ha crescut, somia tenir uns nous pares. El Salomon, un nen etíop de 8 anys, viu a Addis Abeba i descobreix que el seu món està canviant sense entendre per què.
Les Vides del Salomon, la Munna i la Sita coincidiran 30 anys després entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona, més enllà dels destins i cultures, passats comuns i futurs imaginats. UN VIATGE A UNES VIDES DESCONEGUDES QUE ALHORA SÓN LLUNY I APROP"

Quan viatges sempre et creues amb vides desconegudes, que per segons, minuts, hores o dies formen part del teu quotidià.
Si us ve de gust llegir alguna novel·la que transcorri a Índia, us deixo una petita llista d'algunes de les que m'he llegit i m'han agradat:
  • La ciutat dels somriures de Martí Gironell
  • Somriures de Bombai de Jaume Sanllorente
  • El país de las vacas sin ojos de Eugenia de Rico
  • Sabidurias de Daniella y Oliver Follmi

Bona lectura!


diumenge, 7 de setembre del 2008

I QUÈ HI POSARÉ A LA MOTXILLA...

Encara que falten encara tres setmanes per marxar, ja començo a pensar i a fer llista de les coses que em vull endur. Sempre ho faig, ho anoto tot en una llista, i ho començo a posar tot sobre el llit de l'habitació blava, així em dona la sensació de no deixar-me res...
De moment hi ha unes quantes coses que ja tinc a punt per no oblidar-me-les:
  • una corda i agulles d'estendre roba
  • un paravents impermeable
  • crema solar
  • repelent de mosquits
  • tisores petites
  • llanterna i piles
  • sac llençol
  • funda impermeable de la motxilla
  • gorra o mocador pel cap
  • rodets de fotografia
  • piles de recanvi per la càmara
  • llibreta i bolígraf
  • ulleres de sol

Aquestes són algunes de les coses que hi posaré a part de la roba...i de ben segur que ampliarem la llista en els propers dies...

dimecres, 3 de setembre del 2008

CONTINUEM AMB ELS PREPARATIUS

Ja ens podem preparar!
M'he dedicat a mirar les conexions que hi ha entre les ciutats i pobles més importants que volem veure, i em sembla que ens haurem d'endur un coixí, jocs de cartes i tenir bona son perquè farem un munt de quilòmetres a dalt dels autobusos...
El tren comunica només les ciutats més importants, i hi ha poques combinacions que s'adiguin amb la nostra ruta.
A la India no s'hi pot anar amb res fixe, un s'ha d'adaptar al seu temps i al seu ritme.
De moment però, no ho veig tan malament la ruta que ens plantejat. Fins i tot, crec que a Kerala podrem fer algun trosset amb les "cases flotants o backwaters".

Demà més!

dimarts, 2 de setembre del 2008

UNA PROPOSTA DE RUTA

Com podeu veure, la línia taronja ressegueix la ruta que ens hem proposat fer amb 27 dies de viatge. Ja veurem si donem per tant, o si es queden coses per fer.
El que és segur és que arribarem a Mumbay i començarem el viatge per Madrás.

UNA MOTXILLA

Aquest és un escrit sobre la motxilla i els viatges, i perquè m'agrada fer els viatges amb motxilla.
Penso que, símbolicament, tots arribem a la vida amb una motxilla a l'esquena. Hi ha qui diu que amb un pa sota al braç, doncs, jo penso que amb una motxilla a l'esquena. Ara us ho explico.
Una motxilla buida on hi anem posant les vivències de les experiències que tenim, on hi guardem els records, les persones que ens han acompanyat al llarg del camí que portem recorregut, trossets de les cases on hem viscut, de les vacances que hem fet, de les mascotes que hem tingut... tot aquest seguit de coses les anem posant a la nostra motxilla amb el pas dels anys.Algunes romanen amb nosaltres i d'altres van caient de la motxilla perquè hi puguin tenir lloc coses noves, persones noves, experiències noves....
Aquesta és la sensació de la motxilla a l'esquena quan viatjo.
Em tansporta a aquesta idea.
Quan viatjo, tot el meu món cap entre les lones de la motxilla que duc a l'esquena i és curiós descobrir la sensació de seguretat que provoca notar-hi aquest pes.
Això no fa gaires dies ho comentava amb l'Esther que acaba de tornar del camí de Santiago.
Em sembla fantàstica aquesta imatge i al mateix temps em sorprenc per la sencillesa que pren tot quan durant uns dies la meva vida i els objectes que m'acompanyen caben dins d'aquesta motxilla ....
Quina filosofada!!! Ja em passa això a vegades, em poso a escriure i això és el que ha sortit de la meva motxilla avui!!
Feliç caminada!

dilluns, 1 de setembre del 2008

LA FELICITAT

Avui, he rellegit alguns textos i frases que tenia per casa, i he trobat aquest petit poema que em ve de gust compartir amb vosaltres. Es diu Felicitat i es de Bertol Brecht:

"La primera mirada por la mañana al despertar
el viejo libro reencontrado
rostros entusiasmados
nieve,
el cambio de las estaciones,
el periódico, el perro,
la dialéctica,
ducharse,
nadar,
música antigua,
zapatos cómodos,
comprender,
música nueva,
escribir,
plantar,
viajar, cantar
ser amable."

Bertolt Brecht

diumenge, 31 d’agost del 2008

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

Segur que els que em coneixeu, us debeu preguntar què hi faig jo amb un blog.Bé doncs, la resposta és ben senzilla: com que aquest octubre viatjo al Sud de la India, he pensat que enlloc d'estar pensant que he d'enviar mails a la família, als amics, als companys de feina per informar-vos de que em va tot bé, i que sóc viva, doncs, us podreu anar posant en contacte amb mi i jo amb vosaltres a través d'aquesta eina que ara, és molt nova per mi.
A través de "destins de motxilla" us aniré explicant com em van les coses i vosaltres em podreu anar acompanyant al llarg del viatge.
De tota manera, per l'octubre encara falta un mes, i durant aquest mes de setembre aniré fent proves per veure com em porto amb la tecnologia.
Fins aviat!