Aquest és un escrit sobre la motxilla i els viatges, i perquè m'agrada fer els viatges amb motxilla.
Penso que, símbolicament, tots arribem a la vida amb una motxilla a l'esquena. Hi ha qui diu que amb un pa sota al braç, doncs, jo penso que amb una motxilla a l'esquena. Ara us ho explico.
Una motxilla buida on hi anem posant les vivències de les experiències que tenim, on hi guardem els records, les persones que ens han acompanyat al llarg del camí que portem recorregut, trossets de les cases on hem viscut, de les vacances que hem fet, de les mascotes que hem tingut... tot aquest seguit de coses les anem posant a la nostra motxilla amb el pas dels anys.Algunes romanen amb nosaltres i d'altres van caient de la motxilla perquè hi puguin tenir lloc coses noves, persones noves, experiències noves....
Aquesta és la sensació de la motxilla a l'esquena quan viatjo.
Em tansporta a aquesta idea.
Quan viatjo, tot el meu món cap entre les lones de la motxilla que duc a l'esquena i és curiós descobrir la sensació de seguretat que provoca notar-hi aquest pes.
Això no fa gaires dies ho comentava amb l'Esther que acaba de tornar del camí de Santiago.
Em sembla fantàstica aquesta imatge i al mateix temps em sorprenc per la sencillesa que pren tot quan durant uns dies la meva vida i els objectes que m'acompanyen caben dins d'aquesta motxilla ....
Quina filosofada!!! Ja em passa això a vegades, em poso a escriure i això és el que ha sortit de la meva motxilla avui!!
Feliç caminada!
Com podeu veure, la línia taronja ressegueix la ruta que ens hem proposat fer amb 27 dies de viatge. Ja veurem si donem per tant, o si es queden coses per fer.
