Diuen que qui dies passa anys empeny. Jo ja fa dies que empenyo les hores per tal d'arribar al dimecres vinent, dia que començarà la meva segona aventura a India.
De tota manera, el temps té el seu ritme, i tot el que desitges es fa esperar...així que continuarem esperant a que arribi el dia D i la hora H.
Aquest cap de setmana ha estat interessant doncs em vaig posar en contacte amb la ONG que dirigueix el Jaume Sanllorente, un barceloní que va canviar la seva vida després d'un viatge "casual" a India. Els darrers dies del viatge els volem dedicar a visitar els seus projectes i a conèixer la tasca que fan amb els infants més desfavorits de la ciutat de Bombay.
Hem rebut resposta i ens conviden a visitar-los un parell de dies, per poder compartir amb ells el seu quotidià i conèixer els projectes que desenvolupen. Em fa molta il·lusió!!!( deu ser també per deformació professional, je, je)
Us convido a visitar la seva pàgina i el seu blog, a més de llegir el llibre, que és un dels recomanats en un altre article dels que he penjat.
Us adjunto el link: http://www.sonrisasdebombay.org/
Acabo l'article amb un fragment d'aquest llibre, que té relació amb el temps:
"El temps és massa lent per a aquells que esperen,
massa ràpid per aquells que tenen por,
massa llarg per aquells que pateixen
i massa curt per a aquells que en gaudeixen.
Pero per aquells que estimen, el temps és l'eternitat"
Bona nit!
La ciutat dels somriures
Fa 16 anys