dimarts, 30 de setembre del 2008

4...3...2...1....

Aquest és el darrer article que escric desde Figueres.

Demà posem el marcador a zero i espero escriure-us el proper missatge des d'algun punt de Madras.

El nostre avió surt demà al matí a les 9:40 h i farem escala a Helsinki, on arribarem a les 15h aproximadament. D'allà , unes hores més tard, a les 20:00h, marxarem destí a Bombay, on esperem arribar el dijous 2 d'octubre , tant bon punt surti el sol.

Algunes dades pràctiques, estem a +5:30 de diferència d'India. Per tant, quan a Figueres siguin les 12 del migdia, nosaltres estarem a les 17:30 de la tarda.

I com diuen en els capítols dels dibuixos animats:

AIXÒ ÉS TOT AMICS! US ESCRIC DE NOU DES D'INDIA.

Petonets!!!!

divendres, 26 de setembre del 2008

UN REGALET DE DIVENDRES



Avui em venia de gust pintar mandales. Aquest no l'he fet pas jo, és del meravellós món de l'internet. I ara que me n'adono el conformen serps de diferents colors ( ...uff... amb la por que els hi tinc), el cas és que l'he trobat bonic. Potser és una senyal.
Doncs res, pels que no sabeu què son els mandales, us deixo una mica d'informació.

Un mandala és un cercle, i segons religions com el budisme es tracta d’una representació simbòlica del univers en cercles concèntrics i el seu objectiu es fomentar la meditació.
A la cultura occidental també trobem mandales, com per exemple en els rosetons de les catedrals gòtiques i, la natura ens dona exemples constants de mandales, com per exemple les rodanxes d’un kiwi o els gira-sols.
Ara bé, el valor terapèutic o de sanació serà donat en un principi pels budistes i, a occident seria Carl Jüng qui utilitzaria el mandala com un element d’autoconeixement i, per tant una porta oberta per la sanació dels seus pacients.

En l’actualitat els mandales són molt utilitzats com a :

·Estímul per l’aprenentatge.
·Com a medi d’expressió.
·Com a tècnica de relaxació.
·Com instrument per superar situacions emocionals diverses (pors, ansietats...)

Una mica d'incens, musiqueta tranquil·la i a relaxar-se...

Bon cap de setmana!!

S'INICIA EL COMPTE ENRERA ....5....

Encara som a Catalunya i ja ens arriben les histories més surrealistes d'India. Ara sembla ser que ens han tornat les peles dels vols que hem comprat de Bombay a Madrás, i nosaltres tenim els bitllet electrònic confirmant la reserva que ens va enviar la companyia de vol ( per cert, es de Kingfisher, la marca de cervesa més popular d'India). En fi, ja ens ho trobarem quan arribem a lloc. Potser l'India ens rep amb un regal i volem de gratis... o potser ens trobem que no tenim vol... coses de la vida!!!
De moment ja se'ns presenta el primer repte del viatge... Tindrem vol o no el tindrem?
Es desvelarà el misteri en properes edicions...

diumenge, 21 de setembre del 2008

NOMÉS FALTEN 9 DIES!!!!

Diuen que qui dies passa anys empeny. Jo ja fa dies que empenyo les hores per tal d'arribar al dimecres vinent, dia que començarà la meva segona aventura a India.
De tota manera, el temps té el seu ritme, i tot el que desitges es fa esperar...així que continuarem esperant a que arribi el dia D i la hora H.
Aquest cap de setmana ha estat interessant doncs em vaig posar en contacte amb la ONG que dirigueix el Jaume Sanllorente, un barceloní que va canviar la seva vida després d'un viatge "casual" a India. Els darrers dies del viatge els volem dedicar a visitar els seus projectes i a conèixer la tasca que fan amb els infants més desfavorits de la ciutat de Bombay.
Hem rebut resposta i ens conviden a visitar-los un parell de dies, per poder compartir amb ells el seu quotidià i conèixer els projectes que desenvolupen. Em fa molta il·lusió!!!( deu ser també per deformació professional, je, je)
Us convido a visitar la seva pàgina i el seu blog, a més de llegir el llibre, que és un dels recomanats en un altre article dels que he penjat.
Us adjunto el link: http://www.sonrisasdebombay.org/

Acabo l'article amb un fragment d'aquest llibre, que té relació amb el temps:

"El temps és massa lent per a aquells que esperen,
massa ràpid per aquells que tenen por,
massa llarg per aquells que pateixen
i massa curt per a aquells que en gaudeixen.
Pero per aquells que estimen, el temps és l'eternitat"

Bona nit!

dimecres, 17 de setembre del 2008

COSES IMPORTANTS

Quan falten dues setmanetes per emprendre el vol cap a la descoberta d'un nou país, comencem a pensar en les coses importants que no poden faltar dins la motxilla.
Una d'elles és la farmaciola.
I què hi haurà a la meva farmaciola? Doncs, el següent:
  • Relec i afterbite
  • Ibuprofè
  • Tirites, esperadrap i gasses estèrilitzades.
  • Fungusol ( mai se sap on posarem els peus...)
  • Betadine
  • Biodramina ( farem moltes hores de bus....)
  • Trombocid
  • Fortasec i sueroral ( tots sabem perquè...je, je,...)
  • Un termòmetre
  • Antibiòtic
  • Xeringues

I també m'enduc homeopatia, a l'anterior viatge em va anar molt i molt bé:

  • Arnica ( per traumatismes, cops i contusions o dolors musculars)
  • Belladona ( per possibles amigdalitis i febre amb congestió)
  • Bryonia ( per l'estat gripal)
  • Chamomilla ( per les indigestions o diarrees amb mal de panxa)
  • Cocculine (pel mareig)
  • Ledum ( per les picades d'insectes)
  • Nux Vomica ( no cal explicar-la)
  • Phosphorus ( per diarrees i/o vòmits que provoquen aixafament i molta set)

I amb tot això, esperem no haver de fer servir res, i poder-ho deixar a la tornada, en algun projecte o hospital indi.

Salut!!;-)

dijous, 11 de setembre del 2008

ALGUNS LLIBRES QUE PARLEN D'INDIA

Estic llegint un llibre molt interessant. De fet, és una novel·la que succeeix en part a India, es diu "Rastres de Sàndal" i les seves autores són l'Asha Miró i l'Anna Soler Pont.
La història se situa a l'any 1974, i com a sinopsi del llibre hi ha escrit a la contraportada: " La Muna és una nena òrfena d'onze anys que treballa a Bombai i no pot oblidar la seva germana petita, de qui la van separar. La Sita té sis anys i, sense altres records que els dels orfenats de Nasik i Bombai, on ha crescut, somia tenir uns nous pares. El Salomon, un nen etíop de 8 anys, viu a Addis Abeba i descobreix que el seu món està canviant sense entendre per què.
Les Vides del Salomon, la Munna i la Sita coincidiran 30 anys després entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona, més enllà dels destins i cultures, passats comuns i futurs imaginats. UN VIATGE A UNES VIDES DESCONEGUDES QUE ALHORA SÓN LLUNY I APROP"

Quan viatges sempre et creues amb vides desconegudes, que per segons, minuts, hores o dies formen part del teu quotidià.
Si us ve de gust llegir alguna novel·la que transcorri a Índia, us deixo una petita llista d'algunes de les que m'he llegit i m'han agradat:
  • La ciutat dels somriures de Martí Gironell
  • Somriures de Bombai de Jaume Sanllorente
  • El país de las vacas sin ojos de Eugenia de Rico
  • Sabidurias de Daniella y Oliver Follmi

Bona lectura!


diumenge, 7 de setembre del 2008

I QUÈ HI POSARÉ A LA MOTXILLA...

Encara que falten encara tres setmanes per marxar, ja començo a pensar i a fer llista de les coses que em vull endur. Sempre ho faig, ho anoto tot en una llista, i ho començo a posar tot sobre el llit de l'habitació blava, així em dona la sensació de no deixar-me res...
De moment hi ha unes quantes coses que ja tinc a punt per no oblidar-me-les:
  • una corda i agulles d'estendre roba
  • un paravents impermeable
  • crema solar
  • repelent de mosquits
  • tisores petites
  • llanterna i piles
  • sac llençol
  • funda impermeable de la motxilla
  • gorra o mocador pel cap
  • rodets de fotografia
  • piles de recanvi per la càmara
  • llibreta i bolígraf
  • ulleres de sol

Aquestes són algunes de les coses que hi posaré a part de la roba...i de ben segur que ampliarem la llista en els propers dies...

dimecres, 3 de setembre del 2008

CONTINUEM AMB ELS PREPARATIUS

Ja ens podem preparar!
M'he dedicat a mirar les conexions que hi ha entre les ciutats i pobles més importants que volem veure, i em sembla que ens haurem d'endur un coixí, jocs de cartes i tenir bona son perquè farem un munt de quilòmetres a dalt dels autobusos...
El tren comunica només les ciutats més importants, i hi ha poques combinacions que s'adiguin amb la nostra ruta.
A la India no s'hi pot anar amb res fixe, un s'ha d'adaptar al seu temps i al seu ritme.
De moment però, no ho veig tan malament la ruta que ens plantejat. Fins i tot, crec que a Kerala podrem fer algun trosset amb les "cases flotants o backwaters".

Demà més!

dimarts, 2 de setembre del 2008

UNA PROPOSTA DE RUTA

Com podeu veure, la línia taronja ressegueix la ruta que ens hem proposat fer amb 27 dies de viatge. Ja veurem si donem per tant, o si es queden coses per fer.
El que és segur és que arribarem a Mumbay i començarem el viatge per Madrás.

UNA MOTXILLA

Aquest és un escrit sobre la motxilla i els viatges, i perquè m'agrada fer els viatges amb motxilla.
Penso que, símbolicament, tots arribem a la vida amb una motxilla a l'esquena. Hi ha qui diu que amb un pa sota al braç, doncs, jo penso que amb una motxilla a l'esquena. Ara us ho explico.
Una motxilla buida on hi anem posant les vivències de les experiències que tenim, on hi guardem els records, les persones que ens han acompanyat al llarg del camí que portem recorregut, trossets de les cases on hem viscut, de les vacances que hem fet, de les mascotes que hem tingut... tot aquest seguit de coses les anem posant a la nostra motxilla amb el pas dels anys.Algunes romanen amb nosaltres i d'altres van caient de la motxilla perquè hi puguin tenir lloc coses noves, persones noves, experiències noves....
Aquesta és la sensació de la motxilla a l'esquena quan viatjo.
Em tansporta a aquesta idea.
Quan viatjo, tot el meu món cap entre les lones de la motxilla que duc a l'esquena i és curiós descobrir la sensació de seguretat que provoca notar-hi aquest pes.
Això no fa gaires dies ho comentava amb l'Esther que acaba de tornar del camí de Santiago.
Em sembla fantàstica aquesta imatge i al mateix temps em sorprenc per la sencillesa que pren tot quan durant uns dies la meva vida i els objectes que m'acompanyen caben dins d'aquesta motxilla ....
Quina filosofada!!! Ja em passa això a vegades, em poso a escriure i això és el que ha sortit de la meva motxilla avui!!
Feliç caminada!

dilluns, 1 de setembre del 2008

LA FELICITAT

Avui, he rellegit alguns textos i frases que tenia per casa, i he trobat aquest petit poema que em ve de gust compartir amb vosaltres. Es diu Felicitat i es de Bertol Brecht:

"La primera mirada por la mañana al despertar
el viejo libro reencontrado
rostros entusiasmados
nieve,
el cambio de las estaciones,
el periódico, el perro,
la dialéctica,
ducharse,
nadar,
música antigua,
zapatos cómodos,
comprender,
música nueva,
escribir,
plantar,
viajar, cantar
ser amable."

Bertolt Brecht