Hola de nou!
Aquesta vegada us escric desde Kanyakumari, el cap que posa fi a India. La nostra aventura viatgera continua i va afegint experiencies d`allo mes gratificants, encara que de vegades, ens regala moments d`estres i intenses emocions.
El cami que ens ha dut a aquest indret l`hem fet una part amb tren i una altra part en taxi ( si, si, hem fet 5 hores de trajecte amb cotxe com uns senyors, impensable a Catalunya).
La nit al tren crec que no la oblidarem mai. Com que no hi havia reserves per anar amb primera classe, vam decidir que aniriem a segona, que viatjariem amb els vagons de la gent normal. Buff!
Ens vam trobar a les 11 de la nit dins d`un vago atapeit de gent que seia tant als seients com a terra, nens que dormien estirats damunt de draps al terra dels vagons, i els portaequipatges ocupats per persones que hi dormien. I nosaltres alla, sense poder anar ni endavant, ni endarrera, amb gent que intentava fernos lloc perque poguessim deixar les maletes, i d`altres que possaven bosses als llocs lliures per tal que no els poguessim usar. Dins de tot aquest desgavell de gent, 4 occidentals, carregats amb les motxilles que estavem disposats a compartir aquelles sis hores de trajecte amb ells.
Tot i aquest garbuix de sensacions, ha estat una de les meves millors nits a India. Vam comencar asseguts als passadissos del vago, total com diu la dita:Si no els pots vencer, uneix-te a ells. I aixi ho vam fer, quan vam estar cansats ens vam anar estirant a terra i ens vam posar a dormir... poc a poc, a mesura que va anar baixant la gent ens anaven despertant per oferirnos els seus seients i vam acabar el viatge tots amb lloc.
D`aquest viatge em quedo amb les mirades i els somriures de la gent, que de ben segur devien pensar, que fan aquests quatre xinmplets viatjant amb les classes mes baixes si es poden pagar un bitllet de primera?
Van ser hores en les que vam dormir poc i malament, en la que una familia que teniem al costat amb dos nens , ens vam oferir una de les seves filles que no devia tenir mes de tres anys, perque ens l`enduguessim amb nosaltres a Europa, i per molt que us ho expliqui no podre arribar a transmetre tot el que vam sentir.
Rameswaram va esdevenir un petit llogarret per reposar i carregar piles de nou, amb un port pesquer que ens va regalar milions d`imatges de foto , un temple interessantissim i una platja des d`on poder observar Sri Lanka, amb una magnifica posta de sol.
Com us deia abans, el viatge de Rameswaram a Kanyakumari tambe l`hem fet en tren, tambe en segona classe i aquesta vegada ha estat un viatge de dia, tranquil com qualsevol altre. Quan vam arribar a Tiruchipalli vam decidir agafar un taxi per fer els 240 Km que ens separaven de la nostra destinacio. El viatge molt tranquil, el conductor amable i ens ha costat miseria i companyia.
Despres d`aquests dos dies d`intenses emocions, ens mereixiem un repos, i estem allotjats en un hotel de luxe per la India ( on la nit que hem pagat mes fins ara per dormir han estat 6 euros, fins i tot hi ha hagut dies que hem dormit per la meitat) amb vistes al mar, un petit balconet amb dues cadires i estem davant de la platja, pel modic preu de 20 euros per habitacio doble). Una almadrava park a la India.
Des d`aquest bucolic paisatge em despedeixo de vosaltres. Dema deixem la regio de Tamil Nadu i marxem cap a Kerala. Primera parada Kovalam.
Fins aviat!
4 comentaris:
tot això es imaginable per nosaltres, fins i tot ens ha costat lligir els noms d'aquests pobles. En Gustau gran a Llançà només parla del teu viatge i una noia que hi ha estat a l'india li ha demanat si pot lligir els comentaris de la motxilla.
Molts petons.
Esmolt bonic tot el que expliques i m'agradaria molt un dia poguer anari i veure tot el que descrius te que ser fantastic, m'agradara molt poguer veure les fotos, disfrute molt de equesta experiencia i molts records dels avis. Una forta abraçada i molst petons
tot es aventura fins i tot quand vaig lleguin sembla que també m'hi trobo. Hem sembla que soc massa tova i oixó que explicas hem faria passar un mal viatge.
Petó molt fort.
Hola Txell, no et sorprendrà que et digui que allò que més m'ha impressionat i posat la pell de gallina del que he llegit fins ara és l'anècdota de la nena que, suposo que pensant que li oferien un futur "millor", volien que us emportessiu. Gràcies per compartir amb nosaltres les teves emocions, Txell, és un regal preciós.Una super abraçada.
Publica un comentari a l'entrada